Nova sentència a Tarragona que reconeix el dret d’un comprador d’un immoble a que li retornin els diners
Una recent sentència dictada pel jutjat de Primera Instància nº 6 de Tarragona dóna la raó a una demanda interposada per MENDIA ADVOCATS on es demanava la resolució contractual d’una compravenda d’un immoble on s’havia ocultat informació rellevant a la part compradora.
Els fets versen sobre la compra d’un pis per part d’una persona jove que va accedir a l’oferta a través d’una publicitat d’un API (Agent de la Propietat Immobiliària), amb el qual va poder fer una visita. En aquesta visita, reconeix la sentència “no se aprecia ni se informa de ninguna anomalía”.
Amb la diligència deguda (pregunta i analitza l’estat de l’immoble, busca informació sobre la finca, etc.), no apareix cap informació sobre dos problemes fonamentals: tot l’edifici està afectat per aluminosi de manera greu (amb risc d’esfondrament), així com també s’incloïen elements descrits com annexes al pis que, en realitat, eren comuns de tota la comunitat.
En aquests casos, cal tenir present que es pot exercir un dret de resolució del contracte, és a dir, que les parts s’intercanviïn el que es van entregar (l’immoble a canvi dels diners) que, a més, es pot complementar amb la indemnització pels danys que pugui partir la part afectada. En aquest cas, es reconeix que el comprador té dret a percebre:
“El artículo 621-36.1 del Codi Civil de Catalunya impone al comprador que ha recibido el bien y pretende rechazarlo por falta de conformidad la obligación de tomar las medidas necesarias para conservarlo, pudiendo retenerlo hasta que le hayan reembolsado los gastos de conservación. Lógicamente la cuantificación de los gastos de conservación que pudiera haberse realizado hasta la fecha de presentación de la demanda (mes y medio después del otorgamiento de la escritura) sería en todo caso parcial, pues quedaría pendiente la liquidación de todos los que se produzcan hasta la restitución de la vivienda. Y lo mismo cabe decir de las cuotas y derramas extraordinarias de la comunidad, quedando ambos gastos pendientes de liquidación en ejecución de sentencia.”
Aquest pronunciament, que es basa en una sèrie de preceptes del Codi Civil de Catalunya (621-7 en quant a les obligacions d’informació; 621-20 sobre els criteris de conformitat del bé; entre d’altres) es conjuga, alhora, amb el sistema de remeis que es troben a l’article 621-37 CCCat i correlatius. L’esquema del Codi es basa en establir una sèrie d’opcions en cas d’incompliment contractual per una de les parts i, per a casos greus i flagrants com els del supòsit plantejat, es permet resoldre el contracte juntament amb l’acumulació dels danys i perjudicis causats a la part afectada.
La voluntat del legislador, doncs, com es reconeix a la sentència, és:
“Procede, en consecuencia, la resolución del contrato, con restitución de las prestaciones objeto del mismo, quedando obligado el demandado a restituir el precio de la venta con sus intereses” a la qual s’hi ha de sumar la indemnització pels danys patits, que es fonamentará en “El principio de la restitutio in integrum [que] obliga al demandado a resarcir la totalidad de los perjuicios causados”
En virtut de l’article 219 LEC, es podrà relegar a la fase d’execució la determinació definitiva, ja que normalment hi ha una separació temporal prou àmplia fins que es tanquen aquests expedients i hi ha resolucions a favor de les persones afectades. S’afegeix a aquests supòsits, a més, que mentre no es trobi completament indemnitzat el perjudicat, aquest té dret a retenir el bé a la seva disposició.
Per totes aquelles persones que es trobin en situacions similars, on hi hagi una afectació greu a la imatge donada en una comercialització, no dubtin en posar-se en contacte amb MENDIA ADVOCATS.