1) Antecedents immediats i context
La nova sentència publicada aquest passat 14 de desembre (link al text publicat) suposa un important complement a la jurisprudència del TJUE. Com ja vàrem publicar en altres articles (anàlisi de la STJUE de 28-02-2023), aquest Tribunal havia fet diferents construccions que permetien entrar a valorar, sempre atenent al cas concret, el càracter abusiu, també, dels sistemes d’interessos.
Tanmateix, resulta innegable que la tebiesa del TJUE no va provocar que el Tribunal Suprem canviés el seu posicionament a favor de no considerar-lo com a abusiu. L’argument, consultable en resolucions de diferents audiències provincials, era que no afectava els elements fonamentals del posicionament mantingut. A més, diferents Tribunals van matisar la jurisprudència del TJUE adduint que hi havia alguna interpretació de normativa i context nacional erronis, provocant que el trasllat de la seva doctrina quedés bastant difuminat.
Amb aquest context, resulta útil saber quins són els nous pronunciaments que venen a complementar la seva jurisprudència.
2) Els set pronunciaments interpretatius de la STJUE
Tot i l’extensió de la resolució i que l’origen es troba en més de vint preguntes que fa la jutgessa Donosti, els pronunciaments es resumeixen en set interpretacions de la Directiva 93/13 que cal tenir present quan es mesclen amb la interpretació d’una clàusula sobre el sistema d’interessos basada en l’IRPH.
2.1) És suficient amb la publicació oficial de l’IRPH i la remissió per part del professional?
Els punts que podem destacar un contracte de préstec hipotecari que utilitzi un índex oficial per ajustar el tipus d’interès, es compleix el requisit de transparència si:
- L’índex i els seus valors anteriors han estat publicats en el diari oficial del país corresponent, de manera que un consumidor mitjà pugui accedir fàcilment a aquesta informació.
- No és obligatori que el banc expliqui directament la definició de l’índex ni la seva evolució prèvia. Sempre que aquesta informació sigui accessible públicament i el banc proporcioni indicacions clares perquè el consumidor la pugui localitzar.
- Si no està accessible aquesta informació, el banc està obligat a facilitar-la. Inclou la definició completa i qualsevol altra informació pertinent (característiques, conseqüències, etc.). El TJUE destaca que és important que el professional faciliti qualsevol informació que sigui característica de l’índex que el faci particular i afecti a la percepció del client (si és més car, per exemple, s’ha de dir). Es tracta de respectar el dret del consumidor a poder tindre informació que li permeti tindre una visió completa del producte.
- A més, el banc ha de complir amb tota la normativa nacional aplicable en el moment de signar el contracte, assegurant que el consumidor rebi la informació necessària per entendre les implicacions econòmiques del préstec.
2.2) Si no hi ha aquesta informació, què serà indicatiu de l’abusivitat?
El segon punt del TJUE, que resol les qüestions primera i segona, diu que:
«para apreciar el carácter eventualmente abusivo de una cláusula de un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable que prevé la adaptación periódica del tipo de interés tomando como referencia el valor de un índice oficial, es pertinente el hecho de que esta cláusula se remita directa y simplemente a este índice, aunque de las indicaciones contenidas en el acto administrativo que estableció dicho índice resulte que, debido a las particularidades derivadas de su método de cálculo, sería necesario aplicar un diferencial negativo para ajustar la Tasa Anual Equivalente (TAE) de la operación en cuestión a la TAE del mercado, siempre y cuando el profesional no haya informado al consumidor acerca de tales indicaciones y de que estas no fueran suficientemente accesibles para un consumidor medio.»
Què ens diu el TJUE per arribar a aquesta conclusió? Si anem als paràgrafs 103 i següents, veiem els següents punts:
- Exigència de bona fe: Per determinar si una clàusula causa un desequilibri contrari a les exigències de la bona fe, el jutge ha de valorar si el professional podia raonablement preveure que el consumidor hauria acceptat aquesta clàusula en una negociació individual, actuant de manera lleial i equitativa (TJUE, sentències Aziz i Banco Santander).
- Comparació amb el dret nacional: Per establir si hi ha un desequilibri significatiu, cal comparar la situació del consumidor derivada de la clàusula amb les normes del dret nacional que s’aplicarien en absència d’acord entre les parts. En contractes de préstec, això inclou comparar el mètode de càlcul dels interessos amb els tipus habituals al mercat i els tipus legals vigents en el moment de la signatura.
- Pertinència de la informació pública: Quan una clàusula utilitza un índex oficial com a referència, pot ser rellevant considerar si el professional va informar adequadament el consumidor sobre la necessitat d’aplicar ajustos (com un diferencial negatiu) per alinear el TAE del préstec amb el TAE del mercat, especialment si aquestes indicacions no eren fàcilment accessibles per a un consumidor mitjà.
- Clàusules vinculades a índexs oficials: El fet que una clàusula es limiti a remetre’s a un índex oficial pot ser abusiu si el consumidor no ha estat informat sobre les particularitats del càlcul d’aquest índex i les seves implicacions econòmiques, vulnerant així els requisits de transparència i protecció del consumidor de la Directiva 93/13.
2.3) L’IRPH agafa dades de clàusules declarades nul·les. L’invalida?
El tercer punt és una derivació d’un debat clàssic per part dels advocats i advocades que duem aquests procediments. I és que, per calcular l’IRPH, es tenen en compte comissions (per exemple), que han estat declarades abusives de manera reiterada.
El TJUE, davant d’aquesa informació, diu de manera taxativa que aquesta circumstància:
«el hecho de que esas TAE incluyan elementos derivados de cláusulas cuyo carácter abusivo se declare posteriormente no implica que la cláusula de adaptación del tipo de interés del contrato en cuestión deba considerarse abusiva y, en consecuencia, no pueda hacerse valer frente al consumidor.»
El raonament que manté el Tribunal al respecte es base en ponderar les condicions en el moment de celebrar el contracte i la seguretat jurídica. Resumidament, intenta vetar efectes retroactius que consideraria desproporcionats. Es pot ubicar als paràgrafs 121 a 123 de la sentència citada.
2.4) S’ha de presumir la bona fe pel simple fet de ser un índex oficial?
El quart punt estableix la següent interpretació:
«la buena fe del profesional no puede presumirse en caso de que, en una cláusula que prevé la adaptación periódica del tipo de interés de un contrato de préstamo hipotecario, se haga uso de un índice de referencia por el mero hecho de que se trate de un índice oficial establecido por una autoridad administrativa y utilizado por las administraciones públicas. La apreciación del eventual carácter abusivo de tal cláusula debe hacerse en función de las circunstancias propias del caso, tomando en consideración, en particular, el incumplimiento del requisito de transparencia y comparando el método de cálculo del tipo de los intereses ordinarios previsto por esta cláusula y el tipo efectivo de esos intereses resultante con los métodos de cálculo generalmente aplicados y, entre otros, con los tipos de interés aplicados en el mercado en la fecha en que se celebró el contrato de préstamo en cuestión a un préstamo de un importe y una duración equivalentes a los de dicho contrato.»
Què ens està dient el TJUE? Els punts principals, són:
- La bona fe del professional no és automàtica: No es pot presumir pel simple fet que s’utilitzi un índex oficial establert per una autoritat administrativa.
- Anàlisi cas per cas: L’abusivitat de la clàusula s’ha de valorar segons les circumstàncies particulars de cada cas.
- Requisit de transparència: És clau determinar si s’ha complert amb l’obligació d’informar clarament sobre l’ús i el càlcul de l’índex de referència.
- Comparació amb el mercat: S’ha de contrastar el mètode de càlcul dels interessos previst a la clàusula amb els tipus d’interès habituals al mercat i altres mètodes estàndard.
2.5) És pertinent fer comparacions de l’IRPH amb altres més estesos com l’EURIBOR?
Una altra de les respostes del TJUE, que ja havia fet anteriorment, és sobre la comparació. De manera reiterada s’ha avisat al Tribunal que l’IRPH era un sistema minoritari en el sistema hipotecari espanyol. Per àmplia majoria, l’EURIBOR (i, abans, el MIBOR), era el més utilitzat.
Amb això, el TJUE estableix que:
«para apreciar el carácter eventualmente abusivo de una cláusula de un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable que prevé la adaptación periódica del tipo de interés en función del valor de un índice de referencia determinado, es pertinente comparar el método de cálculo del tipo de los intereses ordinarios previsto por esta cláusula y el tipo efectivo de esos intereses resultante con los métodos de cálculo generalmente aplicados y, en particular, con los tipos de interés aplicados en el mercado en la fecha en que se celebró el contrato en cuestión a un préstamo de un importe y una duración equivalentes a los de ese contrato. Otros aspectos del método de cálculo del tipo de interés contractual o del índice de referencia pueden ser pertinentes, si pueden crear un desequilibrio en detrimento del consumidor.»
La posició remarca el mateix principi vist abans: cal generar una visió completa del context econòmic que queda pel consumidor. Abans de signar, doncs, cal que pugui veure si és un préstec més car, més barat, com evoluciona, etc. És un requisit que impregna tota la sentència, com ja va passar amb la STJUE del 2023 que vàrem analitzar en el seu moment.
És per això que el pronunciament reafirma aquesta tònica. Cal que el client tingui accessible la informació que permeti «triangular» la operació i la valori de manera completa. I, recordem, ha de ser informació accesible pel client/consumidor ordinari.
2.6) Es pot integrar l’eliminació de l’IRPH i posar algun mecanisme substitutori?
Novament, aquest apartat parteix de posicions ja àmpliament tractades pel TJUE. La lògica clàssica es manté: no s’integren les clàusules nul·les d’un contracte. Específicament, el raonament del TJUE és el següent:
«en el supuesto de que, en principio, un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable no pueda subsistir sin la cláusula que prevé la adaptación periódica del tipo de interés en función del valor de un índice de referencia determinado, cuyo carácter abusivo ha sido declarado, y de que la anulación de ese contrato en su conjunto dejara expuesto al consumidor a consecuencias especialmente perjudiciales, no se oponen a que el juez nacional sustituya esta cláusula por una disposición supletoria de Derecho nacional, siempre que esta disposición supletoria tenga un alcance equivalente al de la cláusula que se pretende sustituir. Por el contrario, ese juez no puede modificar esta cláusula añadiéndole un elemento que permita remediar el desequilibrio que genera en detrimento del consumidor.»
És a dir que, si un contracte no pot sobreviure sense la clàusula i hi ha una disposició que permeti establir algun mecanisme equivalent, es pot aplicar. Sempre i quan serveixi per no deixar desprotegit al consumidor.
Tanmateix, un préstec pot sobreviure sense sistema d’interessos. El nostre ordenament parteix de que els préstecs, clàssicament, són gratuïts (1755 CC). Així doncs, amb aquest pronunciament, la base és que el préstec es podria retornar sense interessos, havent de pagar només el capital prestat. El jutge no podrà imposar una alternativa, doncs precisament es busca que l’empresari que ha actuat amb mala fe no vegi fruits de la seva conducta.
2.7) Es pot afegir alguna compensació diferent si s’anul·la l’IRPH?
La darrera qüestió va íntimament relacionada amb l’anterior. Es centra en saber si es pot buscar algun subterfugi per compensar a l’empresari que no guanyarà tants diners com havia previst. Tot, recordem, si estem parlant de l’ús d’una clàusula abusiva per incrementar beneficis.
Novament, el TJUE ja té doctrina al respecte i es basa que no es pot admetre obtenir avantatges econòmics de manera il·lícita. I això inclou les conductes que atempten contra els drets dels consumidors/usuaris.
La posició final del TJUE al respecte és la següent:
«en el supuesto de que un contrato de préstamo hipotecario no pueda subsistir sin una cláusula cuyo carácter abusivo ha sido declarado, se oponen a la aplicación de una disposición de Derecho nacional en virtud de la cual el profesional tiene derecho a obtener la recuperación de la totalidad de la cantidad prestada, incrementada con intereses calculados al tipo legal a partir de la fecha en que se puso a disposición del consumidor esta cantidad.»
El Tribunal tanca la porta, doncs, a que s’estableixin mecanismes que «compensin» el fet de no guanyar tants diners com s’esperaven. No es pot beneficiar, com dèiem, a un empresari que ha buscat saltar-se la llei per obtenir més guanys.
Es tradueix, en el camp de l’IRPH, que si no hi ha altre sistema previst contractualment, només es retorna el principal que es va concedir en préstec.
3) I ara, què?
Aquest pronunciament obligarà al Tribunal Suprem a haver-se de pronunciar sobre la seva jurisprudència. Recordem que, tot i la doctrina del TJUE de l’any passat, el Tribunal Suprem va decidir mantenir la seva posició a principis d’aquest 2024.
No obstant, els nous perfilaments (que ja provenien de bases assentades prèviament, i són conseqüència lògica), comportaran que s’hagi de pronunciar.
Per nous clients que no hagin demandat encara, cal fer un estudi doncs la porta a reclamar pel seu procediment està plenament oberta. Per persones que ja es trobin enmig de procediments judicials, pot suposar una nova eina per batallar davant de cada entitat bancària.
En qualsevol cas, si sou persones afectades per l’IRPH, no dubteu en posar-vos en contacte amb MENDIA ADVOCATS per assessorar-vos professionalment al respecte.