1. Antecedents
MENDIA ADVOCATS va gestionar un divorci complex, on hi van mesclar-se accions penals entre els progenitors d’uns menors on hi havia casos de violència de gènere al·legats contra el pare -tancats ja en instrucció, amb sobreseïment i arxiu- i, alhora, una acusació de maltractament de la mare cap als fills menors i la seva ex parella.
Dins d’aquesta situació, es demanava que no s’establissin relacions de contacte dels menors amb la mare, donat que ambdós fills indicaven actes de maltractament per part d’ella. El fill més gran -adolescent quasi major d’edat-, va ser entrevistat pels equips tècnics del jutjat, tot indicant la seva negativa a cap contacte. Cap equip tècnic, ni tampoc judicial, va acordar l’exploració del fill de menor edat. Això comportava que no hi havia prova sobre la situació del fill de menor edat i, alhora, la relació amb la mare.
Amb tals antecedents, la petició d’aquesta part era clara: sense haver valorat la situació del menor, no es podia acordar un règim existint una causa penal oberta contra la mare pel maltractament, tot d’acord amb l’article 233-11 CCCat i correlatius, en la seva redacció donada pel decret-llei 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi Civil de Catalunya en relació amb la violència vicària.
El jutjat que va conèixer el cas en primera instància, tanmateix, va acabar dictant el següent:
“Respecto al menor [el fill de menor edat], para poder restablecer el vínculo materno filial, se acuerda que la progenitora y el menor acudan centro especializado de terapia familiar relacional, debiendo contar el menor con un soporte profesional que le ayude a gestionar la percepción de la figura materna así como las posibles dificultades que se puedan derivar de ello, ya sea a través de la intervención del CSMIJ del lugar de residencia, ya sea a través del Servei d ́Intervenció de les Famílies u organismo
equivalente.
Una vez el menor y la progenitora dispongan de la ayuda o terapia oportunos, obteniendo una evolución favorable, según informe del profesional que se encargue de llevar a cabo la terapia, podrá reiniciarse la relación materno filial de manera supervisada en el Punto de Encuentro.”
Davant d’aquesta redacció, que tenia una voluntat clara de canviar la imatge de la mare tot i tenir una causa penal oberta, no havent escoltat ningú (ni tècnics ni el jutjat) al menor afectat, així com sense argumentar aquesta necessitat excepcional d’acord amb el que la llei estableix com a obligatori, es va interposar recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Tarragona.
2. No es pot establir forçosament una “teràpia familiar”
La recent sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona núm. 553/2025, ha vingut a reiterar la doctrina ja expressada pel Tribunal Superior de Justícia respecte les “teràpies familiars” imposades de manera forçosa per a reconduir situacions relacionals en el si familiar. Així, l’Audiència de Tarragona cita la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 62/2016, de 28 de juliol, com a fonament doctrinal rellevant per resoldre la qüestió de la “teràpia familiar relacional” imposada judicialment sense consentiment o afirmació dels familiars afectats.
El tribunal recorda que la STSJC 62/2016 estableix una doctrina restrictiva respecte a la imposició coactiva de tractaments terapèutics dins els processos de família. En particular, quan es tracta de mesures de caràcter psicològic o familiar. Segons aquest pronunciament, els jutges no poden obligar un progenitor a sotmetre’s a una teràpia familiar que no desitja, atès que cap precepte del Llibre II del Codi Civil de Catalunya (CCCat), ni tan sols l’article 236-3.1 —que permet una certa actuació d’ofici dels tribunals en matèria de protecció dels menors—, no habilita la imposició d’un tractament terapèutic sense consentiment, llevat de supòsits excepcionals i degudament justificats.
A més, la STSJC assenyala que una teràpia imposada en contra de la voluntat de les parts difícilment pot resultar eficaç, i que els jutges només poden recomanar-ne la realització, però no condicionar-hi drets o deures parentals, com ara el règim de visites. Tanmateix, els tribunals sí poden valorar l’actitud dels progenitors que desatenguin aquestes recomanacions per modular o revisar les mesures relatives als fills, d’acord amb el criteri de cooperació recollit a l’article 233-11.1.c) CCCat.
Aquesta doctrina, segons la STSJC 62/2016, s’emmarca dins dels principis generals de la Llei 41/2002, de drets d’informació i autonomia del pacient, i de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i la documentació clínica, que garanteixen la voluntarietat dels tractaments terapèutics. Per tant, aquestes teràpies no poden ser qualificades com a obligacions de fer en el sentit de l’article 699 LEC, ni equiparades a la mediació obligatòria prevista a l’article 233-6.2 CCCat.
En aplicació d’aquesta doctrina, l’Audiència Provincial revoca el pronunciat del jutjat de violència sobre la dona número 1 de Tarragona que condicionava el règim de visites de la mare amb el fill menor a la realització prèvia d’una teràpia familiar relacional. El tribunal conclou que la jutgessa d’instància només podia recomanar la teràpia, però no imposar-la com a requisit previ per a la represa del contacte maternofilial al Punt de Trobada.