Mendia Advocats elabora les impugnacions i al·legacions a diferents consistoris de la província de Tarragona per l’AAT de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre
Durant els darrers mesos del 2022 i al llarg d’aquest 2023 s’han anat produint, com ha constatat la premsa a través de diferents articles, la publicació de diferents ordenances municipals que regulen els habitatges d’ús turístic (HUT, per les segles sigles) a nivell municipal.
Sent un sector amb una puixança innegable en els darrers anys, i de forma ja visible abans de la pandèmia de la COVID-19, la regulació municipal ha estat pobra fins l’actualitat, aplicant-se o bé normativa antiga o bé actuacions genèriques en base als diferents cossos legals que provenen de la normativa sectorial catalana. I aquí és, on precisament, trobem el punt fonamental del debat.
A Catalunya, el sector dels HUT (i formes pròximes, com les llars compartides) té dues normes fonamentals: la Llei de Turisme de l’any 2002 i el Decret 75/2020, de 4 d’agost, que desenvolupa certs aspectes de la primera1. A partir de les bases que s’estableixen per a tot el territori català (i, alhora, per totes aquelles persones que operin a Catalunya, encara que tinguin domicilis a fora del principat), es presenten una sèrie de prerrogatives que són d’obligat compliment per part dels diferents municipis.
La problemàtica que hem pogut constatar arran de la col·laboració amb l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre és que els diferents consistoris de la província que han anat publicant les seves ordenances no han seguit un patró tècnic adequat, tenen mancances i en certs aspectes van en contra de la normativa catalana.
Aquest darrer punt és essencial dins de qualsevol ordenament jurídic: cal respectar una jerarquia normativa. Per exemple, el Decret 75/2020 el que fa és desenvolupar una normativa superior, la Llei catalana de Turisme del 2002, però no pot anar en contra dels límits i principis que aquesta imposa. Aquesta mateixa idea es trasllada a les ordenances municipals, que encara es veuen més limitades pel que la normativa local determina en quant a les competències i funcions dels ens locals (llei reguladora de les bases del règim local a nivell estatal, de 1985, i llei municipal i de règim local de Catalunya, del 2003, pel cas concret català).
La dependència respecte a normativa superior és, en el cas dels Ajuntaments, una característica fonamental del que després podran desplegar dins de les seves competències. L’àmbit reduït i concret pel fet local, les particularitats i sinergies de cada municipi i els escassos recursos que hi pot haver en molts casos -tant a nivell econòmic com tècnic- fa que l’elaboració d’ordenances tingui unes afectacions particulars que es difonen quan pugem a nivells més generals com a les autonomies o a l’Estat.
Així, i anant als diferents consistoris on ja hem pogut actuar aquests darrers mesos (Roda de Berà, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Salou), i tenint en compte els precedents d’altres localitats de Catalunya que ja havien anat aprovant les seves pròpies (Begur, Besalú, Girona…) podem constatar una sèrie de trets comuns en la normativa municipal que s’està elaborant arreu del territori:
- S’acostuma a ignorar el règim de transitorietat aplicable a les habilitacions per a l’exercici dels HUT, no tenint present que els apartaments que ja estaven amb la corresponent habilitació i exercici abans de l’entrada en vigor de la nova normativa en tenen una parcialment diferent, la precedent.
- No tots els municipis estan apostant per un sistema de zonificació i limitació de places en base a percentatges. La realitat municipal és variada i també els governs que conformen els Ajuntaments, i en aquests casos el que sí s’ha impugnat són les imposicions sense anàlisis clares, contrastades i auditables que justifiquin les limitacions.
- Resulta també destacable que molts consistoris trenquen amb el sistema de comunicació prèvia que estableix tant la normativa sectorial de turisme com la general de relacions amb l’administració -i aquí, en especial, en quant a les relacions dels diferents agents econòmics amb normativa com la Llei 18/2020, de 28 de desembre-, promovent expedients i tràmits previs a l’inici de l’activitat que dilueixen la pròpia idea de comunicació prèvia i d’inici de l’activitat per a fomentar un sistema de llicència de facto.
- Ens diferents ordenances també s’observa una sobrecàrrega de rols i responsabilitats per part dels propietaris i gestors d’HUT, imposant obligacions impròpies com una vigilància absoluta dels inquilins, responsabilitat per actes de tercers sense exigir una vinculació específica al fet ni a possibles negligències, control de convivència, de seguretat pública, etc.
Aquests elements acaben cristal·litzant, en la mesura que innoven i trenquen amb la jerarquia normativa abans exposada, en uns règims sancionadors que afecten plenament a la seguretat jurídica, a la proporcionalitat i justificació de la pròpia existència de les infraccions, entre d’altres.
Fruit de tots aquests elements, des de Mendia Advocats hem actuant tant presentant al·legacions contra les aprovacions inicials davant dels consistoris així com també davant del TSJ de Catalunya, tribunal competent per a resoldre els recursos contra les ordenances municipals. Aquest past, tanmateix, és recomanable realitzar-lo només en els casos justificats i resulta molt més adient i òptim actuar presentant al·legacions davant dels Ajuntaments quan hi ha l’aprovació inicial de les ordenances.
Es tracta d’un tràmit que ja preveu la llei estatal de bases del règim local (art. 49) i que expressament obliga als Ajuntaments a sotmetre a informació pública i audiència als interessats per un termini mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments, de manera que un cop es presentin, pel mateix ple de l’Ajuntament s’hauran de resoldre totes les reclamacions i suggeriments presentats dins de termini. A partir d’aquí hi haurà la publicació definitiva al Diari oficial pertinent (a la província de Tarragona, el BOPT).
Si no s’acudeix a aquesta via prèvia davant del consistori no es perd opció de poder impugnar i qüestionar la nova ordenança, especialment si l’aplicació de la mateixa xoca o contravé amb el que es disposa en la normativa superior. No obstant, la via a aplicar a nivell judicial comportarà una major anàlisi de cada cas concret per a donar una resposta ajustada.