S’analitza l’abusivitat de les clàusules d’una relació entre advocat i client?
El rol de l’advocacia durant la darrera dècada ha estat molt marcat per la defensa en l’aplicació real i d’acord amb la normativa europea dels drets dels consumidors. Com a exemple paradigmàtic, hi ha el sector bancari.
Tanmateix, no hi ha tant coneixement general sobre l’aplicació dels estàndards de transparència, inclusió, etc., que poden comportar una declaració d‘abusivitat en l’establiment de condicions de servei que els advocats podem tindre amb els nostres clients. I és un error greu, doncs se’ns aplica, també, aquesta normativa.
Des d’una perspectiva europea, la Directiva 93/13 s’aplica a tots els contractes celebrats entre un professional i un consumidor (art. 2.b i c). Aquest criteri, a més, ha estat reafirmat pel TJUE en diferents ocasions, com per exemple amb la STJUE C-488/11).
Amb aquesta premissa, resolucions del TJUE com la STJUE de 15 de gener del 2015, C-537/13, recorden una sèrie de qüestions que són importants. Per exemple, el tribunal parteix de que «existeix en principi una desigualtat entre els «clients-consumidors» i els advocats» que prové de l’asimetria de la informació« que les parts tenen. En aquest sentit, el TJUE diu:
«En efecte, els advocats tenen un alt nivell de competències tècniques que els consumidors no posseeixen necessàriament, de manera que aquests poden tenir dificultats per apreciar la qualitat dels serveis que se’ls hi presta»
Tal cita, que prové de pronunciaments previs com la STJUE del Cas Cipolla i altres, C-94/04, reafirma una consideració ja clàssica d’aquest tribunal. I és que, desenvolupant aquesta idea, el Tribunal complementa amb la següent manifestació:
«Quan un advocat decideix utilitzar en les relacions contractuals amb els seus clients les clàusules tipus prèviament redactades per ell mateix o pels òrgans de la seva corporació professional, aquestes clàusules s’integren directament als contractes per voluntat d’aquest advocat»
Per què esmenta aquesta qüestió, el tribunal? Per expressar que la tria d’aquests criteris o idees per part del lletrat no poden minvar els drets dels clients-consumidors a qui atén. La normativa que els defensa no és pas dispositiva, sinó d’aplicació imperativa.
Què conclou el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
El raonament que hem vist fins ara permet concloure en els següents termes, el següent:
«Així doncs, pel que fa als contractes sobre serveis jurídics, com els que són objecte de litigi principal, correspon al tribunal remitent considerar la naturalesa específica d’aquests serveis en la seva apreciació del càracter clar i comprensible de les clàusules contractuals conforme [a la Directiva], i en cas de dubte ha de donar a aquestes clàusules la interpretació més favorable pel consumidor en virtut de la segona frase [de la norma citada, art. 5]»
La contundència del raonament que manifesta el TJUE ens recorda que la normativa de consumidors se’ns aplica sobre les mateixes bases que a altres sectors.
Si precises d’assessorament pel que fa a l’actuació d’advocats/es, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través del formulari de contacte d’aquest web.