1) La base: què cal analitzar per valorar l’usura d’un préstec?
L’Audiència Provincial de Tarragona ha dictat recentment la SAP, Secc. 3ª, núm. 663/2024, de 31 d’octubre, on es declara la nul·litat del sistema d’interessos remuneratoris en una tarjeta revolving que el client de MENDIA ADVOCATS havia contractat, temps enrere, amb l’entitat BANCO SANTANDER.
El cas parteix d’una estimació substancial de la demanda on, des del despatx, sol·licitàvem la declaració d’usurari el sistema d’interessos que van arribar, en el seu punt més àlgid, al 25,34% TAE. La sentència de primera instància declarava que partia de l’anàlisi de la usura sobre l’interès habitual del diner, que es situava en una mitja percentual en els anys objecte d’estudi en un 4%.
L’Audiència Provincial de Tarragona, en canvi, recorda que en la seva doctrina, que alhora adaptava la posició del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem en las seva Sentència núm. 258/2023, de 15 de febrer, sobre els crèdits o préstecs revolving, estableix uns paràmetres més concrets, doncs:
«el índice que ha de tomarse en consideración para determinar si el interés pactado es notablemente superior al normal es la tasa anual equivalente (TAE) y que la comparación ha de hacerse con el interés medio aplicable en el momento de la contratación a la categoría que corresponda a la operación cuestionada» […] de manera que per aquest tipus de producte (targetes revolving) es considera que l’interès és usurari si «la diferencia entre el tipo medio de mercado y el convenido sea superior a 6 puntos porcentuales»
En el cas concret, doncs, i agafant les dades obrant a la causa, no es superava aquest llindar, de manera que l’AP reconeixia que no es podia considerar el caràcter usurari dels interessos. El plantejament que fa l’Audiència en la seva resolució ja és anunciat abans de fer l’anàlisi de la petició subsidiària de nul·litat per abusivitat:
«En definitiva, ha d’estimar-se el motiu de recurs i revocar la decisió de la sentència d’instància que declarava nul per usurari el contracte subscrit per les parts, si bé com examinarem a continuació, es confirmarà en definitiva la declaració de nul·litat però per un altre motiu relacionat amb la pretensió subsidiària deduïda a la demanda i la correlativa condemna a restituir.»
2) Més enllà de la usura, l’anàlisi de l’abusivitat com a causa de nul·litat subjacent per no superar el control d’incorporació i transparència
I és que el cas concret presentava una característica particular: l’entitat bancària no havia aportat mai el contracte base per la relació del crèdit revolving i el client no havia rebut mai una còpia del mateix, de manera que la pretensió defensiva de BANCO SANTANDER es basava en hipòtesis sobre la redacció del mateix i les seves característiques.
La demanda interposada per MENDIA ADVOCATS, en canvi, es basava en que sistemàticament es giraven uns rebuts pel crèdit on constaven els percentatges i els elevats costos del crèdit revolving, evidenciant una situació de desequilibri entre parts que no troba empara en el nostre ordenament.
Amb la resolució de l’Audiència Provincial de Tarragona, que reprodueix la SAP de Tarragona, Secc. 3ª, de 8 de juny del 2023 (ROJ: SAP T 841/2023), on s’adopta el criteri establert prèviament per la STS, Sala Civil, de 4 de març del 2016, i es diu:
«Por tanto, las cláusulas que regulan el interés remuneratorio en este caso tienen el carácter de condiciones generales de la contratación, aún cuando definan el objeto principal del contrato, cual es el precio a pagar por el acreditado. Estas cláusulas están sometidas a un doble control de transparencia. En todo caso, la imposición de cláusulas o condiciones generales por el empresario a los consumidores, no comporta en sí misma su ilicitud, siempre que su transparencia permita al consumidor identificar la cláusula como definidora del objeto principal del contrato y conocer el real reparto de riesgos de la operación y el coste que le supone. El Tribunal Supremo en su sentencia de 9 de mayo de 2013, relativa a las cláusulas suelo, señala que las cláusulas deben superar el control de inclusión en el contrato (cómo se incorporan al contrato y si son claras) y además el control de transparencia cuando están incorporadas a contratos con consumidores, (qué información se le dio al cliente, tanto de forma previa, como en el momento de la contratación, para determinar si era o no consciente de las consecuencias económicas y jurídicas de la inclusión de la cláusula en el contrato).
[…]
Del simple hecho de que se indique que en la operación que se aplica un determinado TIN y una determinada TAE , no cabe considerar satisfechas las exigencias de transparencia.[…]
El crédito revolving presenta, además, peculiaridades que requiere un especial rigor en la información que recibe el consumidor en el contrato.
Amb aquesta base interpretativa, l’Audiència Provincial de Tarragona trasllada la seva posició prèvia al cas plantejat en els següents termes:
«D’acord amb aquesta doctrina, considera la Sala que la falta d’aportació del contracte GLOBAL BONUS per la demandada (pàg. 5/11 de la sentència d’instància), implica la impossibilitat de determinar com estava redactada la clàusula d’interessos remuneratoris i, per tant, decidir tant sobre el control d’inclusió, com el control de transparència qualificat. Es més, la part demandada no ha acreditat amb la suficiència necessària i com constituïa a la seva càrrega processal, si va informar al Sr.XXXXX amb caràcter previ a la subscripció del contracte del funcionament del mateix, opcions de forma de pagament, etc., i, al seu cas hipotèticament, en què termes va informar i si la part adherent va tenir l’oportunitat real de conèixer les opcions al temps de la celebració del contracte.»
Així doncs, sent càrrega processal de l’entitat bancària el fet d’acreditar quines bases informatives es van donar, com era el contracte pel qual, reiteradament, ha girat càrrecs contra el client de MENDIA ADVOCATS, i no complint amb el seu deure com a part demandada, l’Audiència Provincial estableix que el seu incompliment ha de suposar l’estimació de la petició subsidiària feta.
El client de MENDIA ADVOCATS, doncs, haurà de veure retornat els imports abonats durant anys en concepte d’interessos remuneratoris, fent que només hagi de tornar els diners que li foren concedits com a préstec. Pràcticament, doncs, a cost 0 en comparació amb el que havia imposat durant tot aquest temps l’entitat bancària.